Cuentos y Proverbios, La noia i el Pitó 1ª Part

Web Africat

(Imágen de la web Olemiarte.com)

Fa milers i milers d’anys, en un poble de la sabana africana va néixer una nena molt, molt bonica. La gent no havia mai vist una nena tan bonica. Per això, la noticia del seu naixement va estendre’s per tots els pobles de la sabana i tothom volia anar a veure aquella nena que deien que era la nena més bonica del món.

La nena va créixer i aviat va esdevenir una noia molt, molt bella. Cada dia que passava, la seva bellesa es feia encara més esplèndida. I cada vegada que la gent la veia, era impossible que no exclamés: “Que n’és de bonica!”. La seva mare, el seu pare, la seva família, tothom estava hipnotitzat per la seva bellesa i de la seva boca sortien només aquestes paraules, que la noia no havia parat de sentir des de la primera infància: “Déu mai no havia posat tanta bellesa en una sola persona!”.

Els anys van passar. La bellesa de la noia no havia deixat de fer-se més atractiva. Però en anar creixent, la noia es va tornar molt capritxosa. En efecte, com que la gent li deia el que volia sentir i els seus pares no paraven de cobrir-la d’elogis, aquella noia va esdevenir una persona amb un caràcter difícil. Tenia dos germans, un germà gran i un germà petit. Però tant dins de la família com a fora d’ella, la gent feia com si els dos germans no existissin; només parlava d’ella, només la mirava a ella. És així que la noia va acabar per creure que, a causa de la seva bellesa, era la reina del món; les altres persones, els seus pares, els seus germans, tots eren els servidors que la bona sort havia posat a la seva disposició. (Veure 2ª Part)

Conte gambià

explicat per

Yabou Jawo

i Muhamadou

Sillah Sillah.

Traducció:

Núria Viver 

conte extret de:

“La pau s’aprèn:

contes africans per a

la bona convivència. Gàmbia, Malí,

Senegal”.

Barcelona, AFRICAT

2009

pp. 19-21